dimecres, 28 de novembre de 2012

Per molts anys papa! i un cistell de bolets molt dolcet

El passat divendres, dia 23 de novembre, mon pare va fer 60 anys! i diumenge ho vam celebrar. Ens vam reunir tota la família, al voltant d'una taula, i ho vam festejar com més ens agrada, menjant fins a rebentar!

El Carlos, els meus pares i jo (Ester)

Ho vam celebrar al restaurant Gat Negre de Mollerussa, on estàvem nosaltres sols i on vam estar la mar de bé. El menjar deliciós i el tracte genial.

Per postres, com ja haureu deduït, no podia faltar un pastisset fet per nosaltres. Sort que el Carlos em va donar un cop de mà, i dos o tres perquè sinó m'hagués costat moltes més hores de feina, i això que el tema de treballar el fondant no fa per ell.


Mon pare és un autèntic boletaire i un fan de sortir al bosc sempre que pot, per això vaig pensar en aquest cistell amb bolets.

El pastís en si es compon de dos parts, la rectangular que ens serveix de base, que vam cobrir amb fondant verd, simulant la gespa, i el propi cistell, que està anivellat amb la part inferior lleugerament més estreta que la superior, i cobert amb fondant marró simulant el vímet dels autèntics cistells de boletaire.


Pel pa de pessic del cistell vam fer servir la recepta del pa de pessic de xocolata que ja hem fet servir en receptes anteriors, però amb alguna modificació, la més important és la substitució del sucre per fructosa, ja que mon pare no pot menjar sucre. Pels que ho esteu pensant, òbviament ell no es menja el fondant.

Ingredients:

8 ous
100 gr de fructosa
240 gr de mantega
100 ml d'oli de gira-sol
400 gr de xocolata negra sense sucre
300 gr de farina
2 sobres de llevat en pols
1 pessic de sal
100 gr de nous de macadàmia
150 gr de xocolata blanca sense sucre


Preparació:

En aquesta ocasió vaig fer servir 3 motlles per separat, dos de 18 cm de diàmetre i un de 20 cm. D'aquesta manera el més gran el vaig posar a dalt i em va ser més fàcil anivellar-los amb la inclinació que us comentava. Per tant preparem els tres motlles amb mantega i farina i els reservem.

A banda desfem la xocolata amb la mantega al microones.

En un bol hi posem els ous amb la fructosa i ho batem força, fins que espumegi i augmenti de volum. A continuació hi afegim la xocolata amb la mantega fosa, i l'oli, i ho seguim batent.


A continuació hi anirem tirant la farina mesclada amb el llevat i la sal, poc a poc i tot tamisat, i ho anem barrejant fins que quedi tot ben integrat.

Després hi afegirem les nous i la xocolata blanca trossejades, fent unes poques remenades més perquè quedi ben repartit per tota la massa.

Si veieu que la massa us queda molt espessa hi podeu afegir un parell de cullerades de llet sencera, i ho remeneu perquè s'integrin. Així quan el pa de pessic estigui cuit ens sortirà més esponjós i menys sec.

Preescalfem el forn a 170º.

Finalment repartim la massa entre els tres motlles, a parts iguals i ho els posem al forn (alhora si teniu prou espai, o en dues fornades, però recordeu que han d'estar tots a la mateixa altura sinó no us quedaran bé) durant 30 minuts aproximadament o fins que surti el punxó net. Teniu en compte que el temps de cocció no serà el mateix si tota la massa està en un mateix motlle, on s'haurà de fornejar durant ben bé 50-60 minuts.


Quan estiguin cuits els deixeu refredar primer dins el mateix motlle i després els desmotlleu i els deixeu sobre una reixeta fins que estiguin ben freds.

Si us fixeu amb la recepta original veureu que he doblat les quantitats, reduint l'edulcorant, tot i que vaig fer servir un motlle de la mateixa mida, però volia que em sortís un cistell força alt. Pel que fa a la fructosa heu de tenir en compte que heu de posar sempre la meitat de la quantitat de sucre que posaríeu.

Per la base vam utilitzar la mateixa recepta però canviant la fructosa per sucre, concretament hi vam posar 200 gr. Una mica menys que a la recepta original. I també ho vam fer en tres motlles rectangulars de 20x30 cm.


El fet d'afegir trossets de nous de macadàmia i trossets de xocolata blanca era per donar-li un toc diferent i la combinació és deliciosa!

Per farcir-lo vam fer servir melmelada d'albercoc (sense sucre en el pastisset del cistell) i ganaché de xocolata negra i ho vam cobrir tot amb la mateixa cobertura que vam fer per la tarta Sacher.

Els bolets estan modelats amb fondant, tenyit dels diferents colors que veieu i al final amb un toc de colorant alimentari en pols per donar-li una textura i color més semblant a la realitat. Per sobre de la base hi vam posar una mica de cacao en pols per simular terra.




Espero que us hagi agradat! La família va quedar molt sorpresa i ens va fer molta il.lusió poder-lo regalar a mon pare.

Els meus germans, els meus pares i jo

Vull també donar les gràcies a la resta de la família pel gran dia que vam passar, i per haver-li fet passar a mon pare!



ESTER

dilluns, 26 de novembre de 2012

Crònica d'una fira anunciada

Suposo que alguns ja haureu vist i llegit molts comentaris a la xarxa sobre la passada fira del Bcn&Cake, celebrada a Barcelona el passat cap de setmana, i la majoria no massa bons, degut a la mala organització i a la venda excessiva d'entrades cosa que va fer que hi hagués llargues cues, i inclús gent que es va quedar sense poder entrar.

L'organització s'ha disculpant dient que no s'esperava tanta afluència de gent a primera hora, però crec que el problema és que van prioritzar guanyar més diners venen més entrades que l'aforament que permetia el recinte firal. 

Espero que si l'any que ve la tornen a organitzar, no es repeteixin el lamentables incidents d'aquest any.

Tot i així he de dir que jo vaig poder entrar, i que vaig flipar, al.lucinar, em vaig quedar amb la boca oberta passant per tots els stands de la fira, crec que no me'n vaig saltar ni un, i veient les meravelloses creacions que fan tota la gent que està posada en el món de la rebosteria creativa. 

Pastissos, cupcakes, galetes, cakepops, ... cada un més elaborat que el del costat. 

Us deixo un recull de fotos que vaig poder fer i jutgeu vosaltres mateixos!

 Cupcakes de El gato con cupcakes

Gremlin de Tartarte

Pastisset nadalenc amb la Kitty de Petite Cerise

Pastisset basat amb la película Frankiewinie de Barrococakes

  Pastissos de Dolç Atelier

Pastissos de Sucre i Vainilla

 Pastís de Atelier Sucrème


Pastissets de Sara Sweet Cakes


 L'Alma de Objetivo: cupcake perfecto ens va signar el seu llibre!

Col.lecció de pastissos de La casa de los pasteles

 Pastís de Sweet Agus


Disculpeu per aquells que no tenen peu de pàgina, no és que me'ls hagi deixat sinó que no sé qui és el creador. Amb les presses i l'emoció em vaig deixar d'apuntar algun que altre nom. Si algú reconeix la seva obra o sap de qui és m'ho podeu dir si us plau i ho afegiré. Gràcies!

ESTER

dimarts, 20 de novembre de 2012

Tarta Sacher a l'estil americà

Feia dies que volia provar de fer una tarta Sacher. No sé si la recepta que he fet servir, adaptada de la Eva Arguiñano, és l'autèntica o no, la austríaca vull dir, però el cert és que està deliciosa!

L'excusa per fer aquest pastisset va ser la celebració de l'aniversari del Gerard (alias Peta) i del Marc (o Makà pels amics). Ens vam reunir una bona colla per sopar i no podia faltar un pastissets per acabar tots farts com a lladres, com diu la dita.


En aquest cas érem 17 persones, pel que vaig fer servir un motlle rodó de 20 cm de diàmetre, duplicant la recepta em van sortir dos pastissos que vaig poder tallar en dos parts cada un, pel que vaig fer un pastis de 4 capes! 

És una tarta una mica consistent, ho he de reconèixer, i després d'haver sopar amb un trosset en tens ben bé prou, però no no em volia quedar curta, i al final en van tastar fins i tot els cambrers.


Ingredients:
- 175 gr de sucre
- 175 gr de mantega
- 7 ous 
- 175 gr de xocolata negra
- 50 gr d'ametlla en pols
- 100 gr de farina
- melmelada d'albercoc


Preparació:
Preparem un motlle rodó de 20 cm de diàmetre amb mantega i farina i ho reservem. Fonem la xocolata i la deixem que es refredi lleugerament. I separem les clares dels rovells dels ous. Les clares s'han de muntar a punt de neu amb la meitat del sucre.

En un bol batem, amb la batedora elèctrica, la mantega amb la resta del sucre. Quan quedi ben integrat i s'emblanqueixi lleugerament hi anem afegint els rovells dels ous, un a un i sense deixar de batre. A continuació hi posem la xocolata fosa i continuem batent fins que quedi la barreja homogènia.

Deixem la batedora elèctrica i agafem la manual, o una espàtula. Afegim a la mescla la farina i l'ametlla i ho anem integrant amb moviments rotatius i de baix a dalt. Finalment hi afegim les clares muntades, també amb moviments suaus perquè no es baixin.

Ho coem al forn a 170º durant uns 40 minuts aproximadament, depèn del forn, o fins que al punxar-lo surti el punxó net.

Al treure'l del forn el deixem refredar lleugerament al motlle abans de desemmotllar-lo i que es refredi completament.

A partir d'aquí si voleu que us surti el meu megapastís, haureu de tornar a començar l'operació.


Quan els pastissos van estar completament freds els vaig tallar per la meitat, els vaig anivellar, retallant lleugerament els laterals i les "panxes" perquè a l'hora d'apilar-los quedés com un sol pastís. 

Entre cada capa i vaig posar melmelada d'albercoc. La quantitat a gust del consumidor però feu una bona capa perquè sinó amb tanta xocolata no es notaria.

Finalment el vaig cobrir amb una cobertura de més xocolata! ja sabeu com ens agrada...

Ingredients:

300 gr de xocolata de cobertura
4 cullerades gran de mantega a temperatura ambient
8 cullerades de nata líquida per muntar.

Preparació:

Fonem la xocolata al microones, a la funció de descongelar. Vigilant que no se'ns cremi. Quan ja està fosa hi incorporem la mantega i anem remenant fins que aquesta també es fongui. Finalment hi afegim la nata i ho integrem tot. Esteneu la preparació sobre el pastís. 


Teniu en compte que si ho feu a l'hivern, que fa fred, pot ser que la cobertura se us solidifiqui ràpidament, com em va passar a mi. Heu de ser ràpids i si sou perfeccionistes recordeu el truc de posar l'espàtula sota l'aigua calenta i aixi podreu retocar les imperfeccions que hagin pogut quedar. I si es a l'estiu i fa calor, un cop el pastís cobert el poseu a la nevera perquè la cobertura quedi presa.

Com que anàvem a un restaurant d'estil americà se'm va ocórrer passar de la clàssica tarta Sacher i decorar-la amb les estrelletes blanques i vermelles i banderoles.



Jo crec que els va fer il.lusió, més que res perquè no s'ho esperaven. El problema es que potser ara voldran que porti un pastisset a cada sopar que fem! 

I jo encantada de fer-los!

ESTER

diumenge, 18 de novembre de 2012

BCN & CAKE 2012

Ja tenim les entrades pel Bcn&Cake!


El Bcn&Cake és la primera fira de reposteria creativa que se celebra a Barcelona els propers dies 24 i 25 de novembre de 2012. S'hi faran cursos, demostracions, hi haurà expositors i molt molt sucre!


Ens fa molta il.lusió assistir-hi encara que només hi podrem anar dissabte, ja que diumenge tenim una celebració que ja us explicaré més endavant. 

Si voleu comprar entrades ho podeu fer aquí. No intenteu anar a les botigues llistades a la web perquè, pel que tinc entès, ja no en tenen ni una. Les haureu de comprar per internet.

Ens veiem a la fira!

ESTER

dilluns, 12 de novembre de 2012

Visca el Gerard i visca el Barça!


Ma germà Gerard és un fan del Barça, tant és així que quan va néixer la Naia, sa filla, el primer que va fer és fer-la sòcia. En fi, hi ha molt fanàtic en aquest món... :P

A l'agost va fer 33 anys! i com us podeu imaginar el tema del pastís no va ser molt complicat de decidir, li vaig fer aquesta samarreta del Barça personalitzada.


El pastís era de xocolata com el que us explicava en el passat post, o com el del pastís de la Naia. Farcit amb melmelada de préssec i ganaché de xocolata blanca i cobert amb ganaché de xocolata negra.

Pel ganaché, tant si és de xocolata blanca com de xocolata negra, jo faig servir la mateixa quantitat de xocolata que de nata líquida. I ja us vaig explicar la preparació aquí.

El colors blau grana els vaig tenyir jo sobre fondant blanc. La veritat es que em van sortir uns tons una mica "retros" com les samarretes dels jugadors de fa uns anys, però no va quedar del tot malament no? Per les lletres vaig fer servir una plantilla que em vaig crear, amb la tipologia de lletra més semblant a la que fan servir per les samarretes oficials que vaig trobar.

El que compta és que li va fer molta il.lusió tant pel propi pastís com per la temàtica del mateix. I no para de demanar-me quant li faré un altre pastisset!! És que també és una mica golafre...


ESTER

dimecres, 7 de novembre de 2012

Pastís de quart de segle i Angry Birds



El Jordi, el meu germà petit, el "cunyi" del Carlos i el nostre consultor de banca personal, ahir va fer 25 anyets! Moltes felicitats crack!!

Per celebrar-ho li vam preparar una petita sorpresa que jo crec que li va agradar molt. Amb l'excusa que era dimarts, que l'endemà s'havia d'anar a treballar, que ja ho celebraríem el cap de setmana, bla bla bla no es va esperar gens veure'ns allí, pastís en mà, al Carlos, a mi i a la Baba (la nostra boxer).

L'excusa de la Diana, la seva novia i organitzadora, va ser "amaga't a l'habitació mentre preparo la taula per un soparet de parella". I mentrestant nosaltres entràvem sense fer ni gota de soroll, fins que va sortir de l'habitació i SORPRESA!! Un megapstís de superxocolata amb Angry Birds!


El pastís estava basat en dos conceptes. El primer el sabor, de xocolata amb melmelada de taronja, en honor als centenar de galetes, crec que comprades al Lidl, d'aquest sabor que s'ha arribat a menjar amb 25 anys de vida. I l'altre, els Angry Birds, ja que era o encara és, un viciat d'aquest joc al mòbil.

Pel pa de pessic vaig fer servir un motlle rodó de 20 cm de diàmetre. El vaig coure en dos fornades perquè volia aconseguir una altura de 9 cm! Sé que és una mica gran per 4 persones que vam ser al sopar, la gossa no compta encara que s'hagués menjat ella sola tot el pastís sencer. Però jo sóc una mica exagerada i sempre quedes bé si en sobra i pots repartir-lo amb els amics o companys de feina.


La recepta del pastís va ser semblant a la que vaig fer servir pel pastís de la Naia, recepta del Taller dels pastissets, però amb alguna variant. Vaig reduir la quantitat de sucre; 120 gr enlloc de 150 gr. i hi vaig afegir  ratlladura de la pell d'una taronja. A la primera fornada hi vaig posar els ingredients de la recepta i a la segona, la meitat.

Després el vaig farcir amb melmelada de taronja dolça, no amarga, i una crema o frosting que em vaig mig inventar i va quedar deliciós.

He de dir que aquesta classe de pastissos, herència americana, es cobreixen sovint amb una crema amb molta mantega. Com que a mi massa gust a mantega no m'agrada, la intento substituir per altres ingredients.



Ingredients pel frosting:

150 gr de mantega
150 gr de sucre glasé
200 gr de formatge Philadelphia amb Milka
200 gr de xocolata fondant.
1 cullerada de llet o de nata líquida (opcional)

Preparació:

Fonem la xocolata al microones, a la funció de descongelar i vigilant que no es cremi, i ho deixem refredar uns minuts.

A banda batem la mantega, que ha d'estar a temperatura ambient, amb el sucre. Quan s'hagi integrat i us quedi una massa blanquinosa i afegim el formatge i seguim batent.

Finalment i afegim la xocolata i tornem a batre. Si veieu que us queda massa espès, que costa estendre i afegiu una cullerada de llet o de nata líquida i bateu fins que s'integri.



Al pastís hi vaig posar d'aquesta crema a cada capa, juntament amb la melmelada i també el vaig cobrir completament.

Un truc que us vull explicar perquè la cobertura us quedi el més llis possible és, una mica de paciència i manya, una vegada ja tingueu tota la crema posada al pastís, mulleu l'espàtula amb aigua calenta, li traieu una mica les gotes d'aigua però sense assecar-la del tot, i la passeu pel pastís, repetint l'operació tantes vegades com us faci falta. Finalment poseu el pastís una estoneta a la nevera. D'aquesta manera us quedarà una cobertura llisa, llisa.


Finalment, el vaig decorar amb els Angry Birds que estan fets amb fondant, els números fets amb l'ajuda d'un motlle de silicona de números i amb xocolata blanca fosa, i les banderetes, que també vaig fer jo.




En definitiva un pastisset més que bo, boníssim i amb el que crec que vaig sorprendre, que és el que jo volia.

ESTER