El meu primer contacte amb el fondant

Tot va començar el dia que vaig conèixer la Núria del Taller dels Pastissets i em va ensenyar les fotos de les seves obres d'art. Al principi em semblava impossible poder arribar a fer uns pastissos d'aquella magnitud, però poc a poc li vaig agafar el gust a posar-me el davantal, a embrutar-me les mans i a fer olor de sucre.

Per començar a practicar ho havia de fer amb un pastís senzill. Vaig començar a informar-me sobre el fondant, els tipus, com es treballa, etc. Em vaig passar hores navegant per la web, mirant blogs, fotos i tutorials, I aquest és el pastís que va sortir.


Vaig suar molt per fer-lo, és força complicat treballar el fondant al principi, però tot és qüestió de pràctica. Al final vaig estar molt orgullosa del resultat, tot i que és més que millorable, però per ser el primer...


El vaig regalar a la mare del Carlos pel seu aniversari. He de reconèixer que no vaig calcular molt bé les mides i vam tenir pastís per un regiment, però val més que en sobri que en falti no?


He de donar les gràcies també als blogs que hi ha per la xara on està tot super ben explicat. Són els blogs que ara segueixo habitualment i que us recomano que hi feu un cop d'ull si us voleu endinsar en el món dels pastissos decorats amb fondant.

Aquí us deixo un recull de fotos que vaig fer durant el procès. Ah! I dir-vos que vaig fer servir un pa de pessic bàsic, recepta de Sugar Mur que podeu trobar aquí, farcit amb ganaché de xocolata negra i cobert amb buttercream de xocolata, recepta del Taller dels Pastissets, que trobareu aquí.


Vaig fer servir una recepta i mitja de Sugar Mur per aconseguir les tres capes del pastís, per un motlle rodó de 22 cm de diàmetre, fet en dos fornades. Aquest pa de pessic, juntament amb el MSC (Madeira Sponge Cake) és un dels més utilitzats per després cobrir amb fondant, ja que és molt dens, puja molt, i soporta bé el pes. És molt semblant al que es fa servir per les mones de Pasqua. A mi personalment m'agrada de gust, però trobo que s'asseca facilment i no aguanta amb la mateixa textura molts dies. Si sobra pastís, l'endemà no és igual de bo. 

El fondant que vaig fer servir és comprat. Si mireu per la xarxa veureu que es pot fer fondant casolà, però per ser el primer pastís d'aquest estil vaig preferir comprar-lo fet. Actualment, hi ha força botigues on en venen, i cada vegada n'hi haurà més, ja que s'està extenent aquesta moda. Jo el vaig comprar, per comoditat, a la botiga Kök tot per la cuina. No és el fondant més bo que he comprat, però en propers posts us aniré parlant dels tipus de fondants.

Espero que us hagi agradat i que us hagi sigut d'utilitat. Ens veiem aviat!

ESTER.




Comentaris

  1. Ei, no sabia que també tenies un blog!!! Quina bona pinta, ho haurem de provar!

    Mònica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eii!!! Hola Mònica! Just l'acabo de començar. Feia temps que ho tenia pel cap i tinc moltes coses que explicar en el tema dels pastissets :D espero que ens anem veien per aquí ;) ah i enhorabona pel vostre també, té molt bona pinta, hi vaig entrant sobint i hi ha coses mooolt interessants! :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada